La noche más serena
se oculta entre los árboles del tiempo,
en la luz de las fuentes repentinas
que sueñan tintineos bajo el agua.
La melodía espera en el insomnio,
es un río silente de color azulado,
frágil en la espesura de la lágrima.
Oscurece en la tierra de los signos,
una sombra te lleva con su voz
para prenderte al mar en el ocaso.
A Romà Alonso, desde el profundo azul
*
Les fonts sobtades
La nit més serena
s'oculta entre els arbres del temps,
en la llum de les fonts sobtades
que somien dringadisses sota l'aigua.
La melodia espera en l'insomni,
és un riu silenciós de color blavenc,
fràgil en l'espessor de la llàgrima.
Enfosqueix a la terra dels signes,
una ombra et porta amb la seva veu
per prendre't al mar en l'ocàs.
Traducción al catalán: Romá Alonso