I així, abraçada al coixí, arriba ell, penetrant els amagatalls de la meua ment.
M'abandone, em buide de pensaments, de veus, de tot allò que em danya, i deixe que, suaument, el cos se me'n vaja.
Camine cap un lloc distint, un lloc fosc que no recorda la meua mirada, i m'hi fonc, m'hi fonc amb la seua flaire, amb el seu tast irreconoscible, fantasma.
La boca se m'ompli de colors, el cos de silencis que bateguen a prop de l'aigua, i sent que és amb mi i em posseeix, ensenyorint-se de la meua ànima.
Ell és qui m'estima.
El poeta Pere Bessó me hizo el regalo de la traducción al catalán de mi poema La curva del sueño.
Muchas gracias, Pere
Traducción al catalán: Pere Bessó.
cabecera
